|
Ayen i d-yernan d aneggaru : 29 Γuct.
Awwah, qqaren kan d ayyur n tegmat, d …, ur cukkeɣ ara ! Amek akka tura ara yiẓumm igellil, d acu ara yečč ma ara tedden neɣ i sḥur ? Acku Acku Parce que imzenza, aṭas deg-sen yettrağun ayyur-agi i wakken ad d-ssufɣen taccarin-nnsen s tmerna n ssuma i yal asafar. Aεağaba ! Tekker ddunit ɣer laxert, mmarent-d tlufa ɣef Uqbayli am ubruri. Amzun akken drus fad, laẓ akked tmess… Ula d isufar n wučči tuɣ deg-sen tmes, ulin ɣer tesεa-u-tesεin! Win mi ara tinniḍ kilu n weksum yewweḍ 900 DA, udi s 600 DA, zzbib s 450 DA, tiskert s 500 DA, zzlabiya s 200 DA… Ad yesxinfer am tfeɣwet ! Maca Maca Mais annect-agi yekka-d sɣur udabu ur d-necliε deg useddu n tnezzut, (...)
D tagrest, yeɣli-d yiḍ, ṭlam lweḥc d usemmiḍ, agur yerba-t usigna, itran ur d-banen ara, terfa tegnawt, tettru-d timiqwa … tewwi-yi tnafa ṭseɣ, kecmeɣ di lemnam, ur ttnuḥtameɣ almi i tt-id-ufiɣ zdat-i, ur ẓriɣ ansa Ansa Ansayen wansa wansayen Coutume(s) i d-tekka ? ah, ziɣ d targit i tt-id-yewwin ɣur-i ! acḥal i ferḥeɣ, ɣas ulama d targit kan, maca Maca Mais deg-s wḍeɣ lebɣi-w, ğğuğgen wussan-iw, tefsa tudert-iw, nek i kem iḥerzen a tayri !!! Tayri … ttḥulfuɣ yes-m, ul-iw yekkat yes-m, ttidireɣ deg-m neɣ tettidireḍ deg-i, xersum ttidireɣ yes-m, maca ur ẓriɣ ara d acu-kem ? Nettḥulfu akk yes-m, amzun nessen-ikem, maca d isem-im kan i nessen, wama yiwen ur (...)
Degmi i ak-qqaren : “ddunit teddewwir, tettneqlab am teḥbult n uɣrum”. Waqil dɣa d tidet! Zik, win yekkren ɣer wayeḍ ad as-yini : “Welleh ma teswiḍ tibselt”. Deg ssuq ass-a, welleh ma tzemreḍ ad t-twaliḍ neɣ ad t-tqerrbeḍ. Yuɣal d Si lebsel! Ilaq ad tiliḍ d Si Flan iwakken ad d-tegluḍ yes-s s axxam. Ɛecralaf i lkilu! D lewhayem! Mačči d lebsel i aɣ-d-yecqan da. D ssebba kan i as-d-nufa iwakken ad yili wayen iɣef ara d-nemmeslay. Taggara-ya, ɣlayet lxeḍra, ɣlayet lfakya. Yeɛni tecɛel tmes deg sselɛa akk, yenza wulac. Ulac akk ayen i irexsen. Ayen tennuleḍ, ad k-id-yennal. Ah! Surfem-iyi, ttuɣ : anagar Anagar Sauf, hormis irgazen i irexsen. Mazal kan cwiṭ, ad (...)
Mazal ar ass-a imḍebbren tettun wid yeɣlin ɣef tmurt, ala ɣer kra n tiddukliwin i mazal ttarran tajmilt imeɣrasen isebblen tirwiḥin-nsen akken ad yidir Uqbayli di tlelli d yiseɣ. Ulac d tawacult deg ulac agujil neɣ tuğğal. Σeddan acḥal iseggasen ɣef timunnent timunnent indépendance n Ledzayer, kra din ur ibeddel. Agdud agdud igduden wegdud yegduden peuple(s) mazal yettamen s tkerkas I d-yettawi yid-s udabu. timunnent d tallit ur d newwiḍ alami I tt-icrew Uqbayli merriɣet. Tilufa mazal zzant di cfawa n Iqbayliyen. Acku Acku Parce que d leεtab-nsen i d-yeglan s timunnent i tmurt n Ledzayer. Truḥ tallit, tuɣal-d tayeḍ. Annect mgaradent i (...)
Annect-a d ayen i d-yewret ɣer imezwura-ines. Igduden agdud igduden wegdud yegduden peuple(s) werten-d taɣerma kra yellan d tamusni…nukni ula d idles Idles Idelsan yedles yidelsan Culture(s) -nni neɣ tutlayt-nni neḍla-y-as ssḍiḍ ! Tismin Tismin Jalousie d leḥsed...zedɣen ulawen n Uqbayli, maca Maca Mais ayagi d leɣella n yiḍeli i d-tmegger tsuta Tasuta Tisutwin Tsuta Tsutwin Génération(s) n wass-a…amek id-yeḍra waya? ! Mara d-yekcem uberrani ad yezreε tismin ger watmaten, ma akken i iserked iman-is d ayen ad ittett di tidi n Uqbayli. Aṭṭan ayi ur (...)
Tazamugt tazamugt tizumag tzamugt tzumag Pyramide(s) n yiḥewwiǧen d yiwet n tiẓri tiẓri Théorie ɣef tmeglit timeglit timeglin tmeglit tmeglin Motivation(s) , i d-yessufeɣ umejjay n tnefsit Abraham Maslow, deg 1940. Seg wass-nni, imejjayen n tnefsit xeddmen, meḥsub, ala yes-s, aladɣa deg ayen yerzan iɣeblan n uxeddim. Tazamugt-a tebna ɣef semmus (05) n yiswiren igejdanen. Γef wakken yettwali Malsow, amdan yettnadi ad yessekfu iman-is deg uswir aswir uswir niveau n yiksar qbel, sumek ad yebdu ad yettxemmim ɣef uswir i yellan suffella. Ur yezmir ara ad yali ɣer uswir unnig ma yella win yellan iksar ur s-yessaweḍ ara. (...)
Amezwaru (Fransa): Tiwaculin εyant deg liḥala i yettidirent deg Tmurt n Yeqbayliyen. Kra yellan ɣla, tadrimt ur d-tkeččem ara, ur s-zmirent ara i tudert. ɣef wannect-a ttrebya n warraw-nsen teffeɣ afus-nsen. Lwacul teffɣen-d seg yiɣerbazen zik. Adabu ur sen-d-tecliε ara deg-sen. Ad s-tiniḍ mačči d izzayriyen, lhan-d kan d wid yellan yid-sen. Winna i sen-yewten afus rennun ssalayen-t, wayeḍ ad t-yawi yiɣẓer. Aḍebsi “La parabole” daɣen yerna ikemmel-as. Tilifun, internet akked wallalen allal allalen wallal wallalen moyen(s), instrument(s) atraren, Izzayriyen urεad ur s-zmiren ara.. Ilmeẓyen uɣalen ttargun, yeffeɣ-iten leεqel. Ansay-nsen bran-asen yakk, (...)
Tismin Tismin Jalousie tettεettib, tettḍurru aṭas amdan. Ayen mazal ihi yettkemmil yettasem? Iwacu ur tt-yettaǧǧa ara ihi ɣef tikkelt? Neɣ mačči d lɣerḍ-is, imi iẓuran n tismin lqayit?!! Iẓuran-a mgaraden, yal wa s wansi i d-yuɣ. Dɣa skud ugten, llan s waṭas, tismin tettaṭṭaf ugar n umkan deg tudert n umdan. · Nezmer ad nasem acku Acku Parce que ur nḥemmel ara aṭas iman-nneɣ neɣ nḥeqqer iman-nneɣ. Ma yella nekk d argaz, ttwaliɣ belli nekk xuṣṣeɣ, ad xemmemmeɣ belli tameṭṭut-iw, ma yella twala
Segmi i tebda tesgilt, tilifun ur yeḥbis ara. Ula tizlit n Zdek Mulud “Liḥala n Tmurt” ur s-id-iṣaḥ ad tεeddi almi dayen iruḥ yekfa wakud. 06 n yemdanen i d-yemmeslayen. Yal amsiwel d acu i d tidmi Tidmi Opinion -s. Yal yiwne swansi d-yessawel. Atan d acu i d-nnan: Amezwaru (Tamurt): Liḥala i tettidir akka Tmurt n Yeqbayliyen d awanek awanek Iwunak uwanek yiwunak Etat(s), ddula i s ulac. Adabu ass-a ur s-d-tecliε ara deg liḥala i yettidir Uqbayli. Yettu yakk yella. Yettmektay-it-id kan melmi i t-yeḥwaǧ. Yettmektay-aɣ-d mi d-teffɣen Yeqbayliyen ɣer iberdan, ferḥen s rrbeḥ n terbaεt tazzayrit n ddabex uḍar, ad ten-d-yesken deg tiliẓri i wakken ad (...)
Ad nettu iḍelli, ad neckunteḍ deg ass n wass-a akken ad nheggi azekka. Ilaq amud n tebɣest akken ad yuɣal wakud d allal allal allalen wallal wallalen moyen(s), instrument(s) ger ifassen n umdan. Win izmren i wannect-a iga asurif meqqren ɣer tussna n lesrar n ddunit. D acu i d lawan, amek yedda umdan yid-s? D tuttriwin iceɣben amdan di yal tama n ddunit di yal tagnit di yal lawan. Yenna Lunis: Kul lqern yurǧa lehna, Waqila abrid-is yenneḍ. Kul mi ara yekfu usseggas, nettmbudu wayeḍ yifen win yezrin. Di yal tallit di yal tamnaṭ di yal timetti Timetti Timettiyin Tmetti Tmettiyin Société(s) akka i yella lḥal. Lameεna d acu-t (...)
0 | 10
Awwah, qqaren kan d ayyur n tegmat, d …, ur cukkeɣ ara ! Amek akka tura ara yiẓumm igellil, d acu ara yečč ma ara tedden neɣ i sḥur ? Acku Acku Parce que imzenza, aṭas deg-sen yettrağun ayyur-agi i wakken ad d-ssufɣen taccarin-nnsen s tmerna n ssuma i yal asafar. Aεağaba ! Tekker ddunit ɣer laxert, mmarent-d tlufa ɣef Uqbayli am ubruri. Amzun akken drus fad, laẓ akked tmess… Ula d isufar n wučči tuɣ deg-sen tmes, ulin ɣer tesεa-u-tesεin! Win mi ara tinniḍ kilu n weksum yewweḍ 900 DA, udi s 600 DA, zzbib s 450 DA, tiskert s 500 DA, zzlabiya s 200 DA… Ad yesxinfer am tfeɣwet ! Maca Maca Mais annect-agi yekka-d sɣur udabu ur d-necliε deg useddu n tnezzut, (...)
Une femme âgée de 75 ans et sa fille de 21 ans ont été récemment expulsées du logement qu’elles louent depuis 32 ans chez un particulier, à la « rue du vieillard » dans la wilaya de Vgayet Vgayet Bgayet Béjaïa, Bougie . Évacuées de force par la police sur ordre du procureur de la République, elles se retrouvent aujourd’hui dans la rue sans toit, malgré le payement régulier du loyer et sans aucune prise en charge de la part des autorités. Elles ne savent à quel saint se vouer. En plus de son âge, la locataire souffre de maladies cardiovasculaires. Elle avait par le passé maintes fois refusé de quitter le deux pièces insalubre qu’elle occupait avec sa fille. (...)
Une femme, originaire de la daïra de Bouandès (région kabylophone de Sétif) s’est vue rejeter sa demande de logement social par la commission de daïra à cause de sa chrétienté. C’est ce que nous avons appris auprès de son fils aîné prénommé Samir. Ainsi, les autorités de Bouandès, rongées jusqu’à la moelle par leur phobie à l’égard du christianisme, ont osé piétiner l’article de la constitution algérienne garantissant la liberté de culte et de conscience à tous les Algériens. Selon les textes en vigueur en matière d’attribution de logements sociaux en Algérie, c’est une commission de daïra qui examine les dossiers des demandeurs pour les classer selon leur (...)
D tagrest, yeɣli-d yiḍ, ṭlam lweḥc d usemmiḍ, agur yerba-t usigna, itran ur d-banen ara, terfa tegnawt, tettru-d timiqwa … tewwi-yi tnafa ṭseɣ, kecmeɣ di lemnam, ur ttnuḥtameɣ almi i tt-id-ufiɣ zdat-i, ur ẓriɣ ansa Ansa Ansayen wansa wansayen Coutume(s) i d-tekka ? ah, ziɣ d targit i tt-id-yewwin ɣur-i ! acḥal i ferḥeɣ, ɣas ulama d targit kan, maca Maca Mais deg-s wḍeɣ lebɣi-w, ğğuğgen wussan-iw, tefsa tudert-iw, nek i kem iḥerzen a tayri !!! Tayri … ttḥulfuɣ yes-m, ul-iw yekkat yes-m, ttidireɣ deg-m neɣ tettidireḍ deg-i, xersum ttidireɣ yes-m, maca ur ẓriɣ ara d acu-kem ? Nettḥulfu akk yes-m, amzun nessen-ikem, maca d isem-im kan i nessen, wama yiwen ur (...)
Degmi i ak-qqaren : “ddunit teddewwir, tettneqlab am teḥbult n uɣrum”. Waqil dɣa d tidet! Zik, win yekkren ɣer wayeḍ ad as-yini : “Welleh ma teswiḍ tibselt”. Deg ssuq ass-a, welleh ma tzemreḍ ad t-twaliḍ neɣ ad t-tqerrbeḍ. Yuɣal d Si lebsel! Ilaq ad tiliḍ d Si Flan iwakken ad d-tegluḍ yes-s s axxam. Ɛecralaf i lkilu! D lewhayem! Mačči d lebsel i aɣ-d-yecqan da. D ssebba kan i as-d-nufa iwakken ad yili wayen iɣef ara d-nemmeslay. Taggara-ya, ɣlayet lxeḍra, ɣlayet lfakya. Yeɛni tecɛel tmes deg sselɛa akk, yenza wulac. Ulac akk ayen i irexsen. Ayen tennuleḍ, ad k-id-yennal. Ah! Surfem-iyi, ttuɣ : anagar Anagar Sauf, hormis irgazen i irexsen. Mazal kan cwiṭ, ad (...)
Chaque année, des centaines de jeunes diplômés Algériens, dont une grande part de Kabyles, tentent, de venir en Europe et particulièrement en France pour officiellement continuer leurs études, le but est aussi de décrocher un emploi et se faire une bonne situation. Diverses raisons poussent ces jeunes à l’immigration : situation économique de l’Algérie, chômage volontaire ou involontaire... etc Donc arrivés à la dernière année du cycle universitaire, la plupart des étudiants entament de longues et coûteuses démarches pour espérer obtenir un visa et être en Europe la rentrée suivante, rêvant de liberté, de fraternité et d’égalité. Dure est la désillusion (...)
Mazal ar ass-a imḍebbren tettun wid yeɣlin ɣef tmurt, ala ɣer kra n tiddukliwin i mazal ttarran tajmilt imeɣrasen isebblen tirwiḥin-nsen akken ad yidir Uqbayli di tlelli d yiseɣ. Ulac d tawacult deg ulac agujil neɣ tuğğal. Σeddan acḥal iseggasen ɣef timunnent timunnent indépendance n Ledzayer, kra din ur ibeddel. Agdud agdud igduden wegdud yegduden peuple(s) mazal yettamen s tkerkas I d-yettawi yid-s udabu. timunnent d tallit ur d newwiḍ alami I tt-icrew Uqbayli merriɣet. Tilufa mazal zzant di cfawa n Iqbayliyen. Acku Acku Parce que d leεtab-nsen i d-yeglan s timunnent i tmurt n Ledzayer. Truḥ tallit, tuɣal-d tayeḍ. Annect mgaradent i (...)
Annect-a d ayen i d-yewret ɣer imezwura-ines. Igduden agdud igduden wegdud yegduden peuple(s) werten-d taɣerma kra yellan d tamusni…nukni ula d idles Idles Idelsan yedles yidelsan Culture(s) -nni neɣ tutlayt-nni neḍla-y-as ssḍiḍ ! Tismin Tismin Jalousie d leḥsed...zedɣen ulawen n Uqbayli, maca Maca Mais ayagi d leɣella n yiḍeli i d-tmegger tsuta Tasuta Tisutwin Tsuta Tsutwin Génération(s) n wass-a…amek id-yeḍra waya? ! Mara d-yekcem uberrani ad yezreε tismin ger watmaten, ma akken i iserked iman-is d ayen ad ittett di tidi n Uqbayli. Aṭṭan ayi ur (...)
Tazamugt tazamugt tizumag tzamugt tzumag Pyramide(s) n yiḥewwiǧen d yiwet n tiẓri tiẓri Théorie ɣef tmeglit timeglit timeglin tmeglit tmeglin Motivation(s) , i d-yessufeɣ umejjay n tnefsit Abraham Maslow, deg 1940. Seg wass-nni, imejjayen n tnefsit xeddmen, meḥsub, ala yes-s, aladɣa deg ayen yerzan iɣeblan n uxeddim. Tazamugt-a tebna ɣef semmus (05) n yiswiren igejdanen. Γef wakken yettwali Malsow, amdan yettnadi ad yessekfu iman-is deg uswir aswir uswir niveau n yiksar qbel, sumek ad yebdu ad yettxemmim ɣef uswir i yellan suffella. Ur yezmir ara ad yali ɣer uswir unnig ma yella win yellan iksar ur s-yessaweḍ ara. (...)
Amezwaru (Fransa): Tiwaculin εyant deg liḥala i yettidirent deg Tmurt n Yeqbayliyen. Kra yellan ɣla, tadrimt ur d-tkeččem ara, ur s-zmirent ara i tudert. ɣef wannect-a ttrebya n warraw-nsen teffeɣ afus-nsen. Lwacul teffɣen-d seg yiɣerbazen zik. Adabu ur sen-d-tecliε ara deg-sen. Ad s-tiniḍ mačči d izzayriyen, lhan-d kan d wid yellan yid-sen. Winna i sen-yewten afus rennun ssalayen-t, wayeḍ ad t-yawi yiɣẓer. Aḍebsi “La parabole” daɣen yerna ikemmel-as. Tilifun, internet akked wallalen allal allalen wallal wallalen moyen(s), instrument(s) atraren, Izzayriyen urεad ur s-zmiren ara.. Ilmeẓyen uɣalen ttargun, yeffeɣ-iten leεqel. Ansay-nsen bran-asen yakk, (...)
0 | 10
Anda i lliɣ ?
Axxam > Timetti
Contact our advertising team for advertising and sponsorship in Tamurt : Régie Publicité.
Service Online Tamurt : Rencontres | Emplois | Recherche | Petites-Annonces | Loisirs | Naissances, Mariages, Nécrologie | Abonnement | E-paper
Tamurt associated websites : Tamurt.tv | Kabylei.eu
Copyright 2009 Tamurt
This service is provided on Tamurt online Newspapers' standard Terms and Conditions. Please read our Privacy Policy.To inquire about a licence to reproduce material from Tamurt, click here.This website is published by a member of the association DKF e.V.