|
Ayen i d-yernan d aneggaru : 5 Ctember.
Descriptif Tidmiwin
Iqbayliyen ttidiren deg timunent n tidet. Yal taddart ɣur-s aqerruy iwumi ssawalen “Amɣar” [1]; yettbedday-d s tefranin tifranin tefranin élections , asmi ara yemmet wemɣar i t-yezwaren, neɣ deg kra n tegnit yettḥettimen abeddel-is. Taddart sumata tferren mmi-s n wemɣar yemmuten, neɣ ma yella ur t-id-yeǧǧi ara deg leεmer ideg yezmer ad yeṭṭef tajmaεt, d kra n yiwen seg yiqriben-is, win i d-yefrurin seg twacult tameqrant iǧehden. Ma yella meqqret taddart, tebḍa d tixlicin, ad tafeḍ yal taxlict s wemɣar-is. Leḥkem n wemɣar ur meqqer ara: lxedma-s tamezwarut d ibeddi-ines s yisem n taddart sdat n tǧiratin-is; d netta ara yezwiren i taddart deg lgirra, d (...)
Am yiɣerfan yakk yettamnen s Leqran, Iqbayliyen ttemyercalen mebla ma ggulen ɣef yiwen n zwaǧ kan neɣ ɣef tdukli i lebda. Zemren ad aɣen aṭas n tlawin, ad sent-brun akken i sen-yehwa i wakken ad d-rnun tiyaḍ, acu kan yessefk fella-sen ad sent-rren sḍaq-nsent, ayen akken d-tewwi teslit ass-nni n tisulya. Dacu kan, xaṭi mexṭa ad d-tafeḍ Aqbayli yuɣ nnig n yiwet n tmeṭṭut. Iqbayliyen ḥemmlen ad sεun yiwet kan iɣef ad teklen. Ḥemmlen daɣen aṭas arraw-nsen, tadukli d tin i d llsas n wexxam-nsen. Tilawin tiqbayliyin d tilelliyin deg tuddar-nsent. Xeddment d yergazen-nsent deg tferkiwin. Ṭṭafarent irgazen ɣer lgirra, ur ssibεident ara ɣef wemkan umennuɣ, (...)
Ger yimezdaɣ nniḍen n Lezzayer yemxallafen deg yiẓuran, Iqbayliyen d aɣref i yiman-is, s tidet yemxallaf yakk ɣef ccetlat nniḍen. Aqbayli ad t-tafeḍ yeččur, d aεterri aεterri iεterriyen robuste(s) . Tafekka-s tettwanǧer akken yessefk. Lqedd-is sumata d alemmas kan. D axfafan deg leqdic. Ur yettcebbiḥ ara iman-is aṭas. Deg temẓi-ines, yennum lxedma, yedεen d leεtab. Aqbayli ɣur-s aṭas n nnif. Maca Maca Mais nnif-is netta ur t-id-yettwali ara d zzux neɣ d taɣawsa ara d-yesken i medden akken t-tettwalin Waεraben. Aεrab, azal ur t-yesεi, yezmer ad yessirxes iman-is i wakken ad ɣ-d-yesqizzeb. Aqbayli yettaṭṭaf deg nnif-is, yettak azal i tirrugza. Ikennu i (...)
Maca Maca Mais , asmi tewweḍ ɣer tesdawit n tmaneɣt n Dzayer, anida tufa yexleḍ uzegzaw d uqquran, tennerna tayri-s nezzeh metwal tinekkit Tinekkit Tinekkiyin Tnekkit Tnekkiyin Identité(s) -is, tameslayt-is tayemmat d yedles Idles Idelsan yedles yidelsan Culture(s) -is s umata. Ulac tagnit ideg zegren fell-as izaylalen, ad tettu iman-is d acu-tt. Ğerğer d yemma Guraya ttirriqen ɣef wenyir-is. Inelmaden d tnelmadin n tmurt n yeqbayliyen tessen dinna, tezga tettmeslay-asen ɣef timanit, anamek-is d wamek tettwali siwa nettat (timanit) i d tifrat swayes tezmer a d-teffeɣ tmurt-nsen si tewwurt yettwamedlen fell-as. Tilelli ɣur-s ababat ibedd (...)
Mi ad iɣab uwanek awanek Iwunak uwanek yiwunak Etat(s), ddula di tmurt n Yeqbayliyen, imezdaɣ-is ferrun uguren-nsen s timad-nsen. Iɣallen n laman ur sawḍen ara ad d-rren tilelli i yiwen ilemẓi yettwakren sɣur irebraben Arebrab Irebraben urebrab yirebraben Terroriste(s) deg ussan-ayi yezrin. S tdukli akked tegmat, imezdaɣ n Friḥa rran-d ilemẓi s axxam-is. Am akken i d-iḍerru wayagi di tudrin nniḍen... S tidet mazal ar tura iserdasen n tmurt ttnadin ɣef irebraben di temnaț n Yeqbayliyen. Maca Maca Mais ayen gan Yeqbayliyen d tamsirt i wid yugin timanit i tmurt n Yeqbayliyen. Tuttra ara d-yettuɣalen yal tikelt teεna yal Aqbayli anda ma (...)
Ulac aɣref di ddunit i yedukkeln deg kra yellan n tlufa n tmeddurt. Dɣa deg weḥric n tsertit ur yessefk ara ad tili tdukkli ɣef kra n yellan. Tadukkli ɣef kra yellan tettili kan di tmura anida tella tesnareft (Dictature). Imezwura-nneɣ dukklen ɣef waṭas n tlufa. Amedya Amedya Imedyaten umedya yimedyaten Exemple(s) : Di tejmaɛt yal tafamilt ɣur-s awal-is. Tudrin sseddayent tilufa-nsent deg weḥric n tsertit akkd wayen nniḍen akken iwalant yessefk ad ilint. Ihi imezdaɣ n tudrin dukklen ɣef ayen i yessefk ad dakklen. Dacu kan iɣerfan nniḍen ssawḍen sbedden iwanaken utraren, ma d nekni s Yezwawen ar assa ur nezgir ara tilisa n tudrin-nneɣ. Ur nuli ara d (...)
Aṭas n Yeqbayliyen iwumi sliɣ qqaren “Tamurt-a (tamurt n Yeqbayliyen) tecbeḥ lemmer tesseččay aɣrum”. Aya d akellex, mačči d tidet. Wa d awal i d-iḍegger udabu, Iqbayliyen gren-as iɣallen wer ma faqen, dɣa uɣalen armi yumnen yes-s. Yebɣa ad ɣ-yessimen syes-s i wakken ad neggaǧ, ad nemcuyyar deg yal tamnaḍ n umaḍal amaḍal umaḍal monde , ad d-nelhu kan d weɣrum-nni, taqbaylit-nni ad tt-nettu. D wa kan i iceɣben adabu aεrab-ineslem. Ma yella d tidet tamurt ur tesseččay ara aɣrum, amek ihi i d-ddren Yeqbayliyen armi d tura?! Tili negren seg waṭas-aya. Ma yella ur tesεi ara nnfeε s tidet, d acu ara d-yawin Fransa ad tessentu tuccar-is deg wakal-nneɣ?! Σni d lxir i (...)
Ass-a ma yella tamurt n Ledzayer telḥa asurif meqqren deg webrid n tugdut Tugdut Démocratie … annect-a yella-d s idammen n wid yeɣlin d iseflan, akken ad kemmlen amennuɣ i d-bdan imenza. Ger tidyanin yuran deg umezruy Amezruy Imezruyen umezruy Histoire(s) n Tmurt n Yeqbayliyen neɣ n Lezzayer s umata ad d-naf imussuyen i d-ittnekkaren di yal tama n tmurt. Si tnekra n Tefsut Imaziɣen alarmi d tafsut taberkant… abrid i d-tenğer tsuta Tasuta Tisutwin Tsuta Tsutwin Génération(s) iεedda ɣef waṭas imennuɣen : seg umennuɣ γef yedles Idles Idelsan yedles yidelsan Culture(s) alarmi d amennuɣ ɣef izerfan n wemdan ; d amennuɣ yessufuɣen ɣer kra n tirga. (...)
Ɣas ugtent fell-ak tedyanin tiqesḥanin, ɣas dumen-tt fell-ak lemḥayen, ur s-berru i usirem…Ur qeṭṭeε layas imi tamurt tettidir yir ussan deg umezruy Amezruy Imezruyen umezruy Histoire(s) , la tekkat, txebbeḍ, tettnadi ɣef ubrid yessufuɣen ɣer wanda yefsi ujeǧǧig n tlelli. S azekka d assawen ad d-ihub waḍu d asemmaḍ, ad d-yessaki akud yezzan s tmess n ṣṣeḥra…deffir n wedrar ad d-teffeɣ yiwet tafat, ad temḥu tagut-nni iɣummen igenni n tmurt iserhaben. Ur gezzem asirem, ɣas tamurt huǧren-tt at lemleḥ mi akken icudd yixef-is. Ur tekkes asirem, imi abrid i d-tewwiḍ yessufuɣ ɣas yeččur d isennanen, abrid-nni irekḍen yiḍan. Abrid-nni iɣef ifassen ttwaqqden deg tergin, (...)
Dacu i d timanit? Timanit d aseddu neɣ d assudes n tlufa n tmeddurt deg kra n tmurt s ifadden n imezdaɣ-is. Akken yal taddart tssedday tilufa-ines s imezdaɣ-is, yezmer yiwen ad yeseddu tilufa n tɣiwant, n kra n tama n tmurt neɣ n tmurt yakk s imezdaɣ-nsent. Acuɣer timanit? Tamurt-nneɣ ma yella ur tt-nexdim ara nekni s yiman-nneɣ, yiwen ur tt-ixeddem i nekni. D nekni i yessnen tamurt-nneɣ, d nekni i yessnen iɣeblan-nneɣ. S tmanit nezmer a nessali tamurt-nneɣ d asawen. Annect-a d azref-nneɣ, d azref n wemdan daɣen. Yerna tuli tmurt-nneɣ d asawen, dayen yelhan i tmurt n Dzayer merra. Iɣerfan i yessawḍen ɣer tmanit am Ikaṭalanen Kra wawalen kan (...)
Le péril que constitue le fanatisme religieux, savamment entretenu et nourri par Alger, cible particulièrement la Kabylie séculière en ces moments. Les excès de cette dangereuse pandémie religieuse atteignent leur paroxysme chaque mois de ramadhan (jeûne musulman). La Kabylie, dernier bastion des libertés en Algérie, se retrouve ainsi insidieusement livrée à la nébuleuse islamiste, activement soutenue par les institutions officielles de l’État algérien. Chaque année, au mois de ramadhan, le nombre de non-jeûneurs déférés devant la justice, est édifiant. Cette atteinte manifeste à la liberté de conscience est la preuve absolue de l’implication du pouvoir (...)
Iqbayliyen ttidiren deg timunent n tidet. Yal taddart ɣur-s aqerruy iwumi ssawalen “Amɣar” [1]; yettbedday-d s tefranin tifranin tefranin élections , asmi ara yemmet wemɣar i t-yezwaren, neɣ deg kra n tegnit yettḥettimen abeddel-is. Taddart sumata tferren mmi-s n wemɣar yemmuten, neɣ ma yella ur t-id-yeǧǧi ara deg leεmer ideg yezmer ad yeṭṭef tajmaεt, d kra n yiwen seg yiqriben-is, win i d-yefrurin seg twacult tameqrant iǧehden. Ma yella meqqret taddart, tebḍa d tixlicin, ad tafeḍ yal taxlict s wemɣar-is. Leḥkem n wemɣar ur meqqer ara: lxedma-s tamezwarut d ibeddi-ines s yisem n taddart sdat n tǧiratin-is; d netta ara yezwiren i taddart deg lgirra, d (...)
« J’aime une âme ancienne Dont la terre porte mon sang Dont le nom n’est pas sien J’aime une âme violée Que des vents violents venus d’ailleurs Malmènent, Déchirent, Tourmentent, Une âme qui, En dépit de tout, chante encore... "Anzar! Viens et réveille cette âme!... » --— Extrait de “Ode à mon Âme” Février 2010 Brigitte JAKOB --- Il y a quelque temps de cela, j’ai été contactée par le Professeur Jacques Brandibas [1] . Il m’a demandé si je pouvais l’assister et traduire une communication qui serait présentée dans une université d’Europe de l’Est. Son travail traitait de la créolisation [2] comme un art de survivre à un traumatisme. Il s’intitule : “Résilience (...)
Am yiɣerfan yakk yettamnen s Leqran, Iqbayliyen ttemyercalen mebla ma ggulen ɣef yiwen n zwaǧ kan neɣ ɣef tdukli i lebda. Zemren ad aɣen aṭas n tlawin, ad sent-brun akken i sen-yehwa i wakken ad d-rnun tiyaḍ, acu kan yessefk fella-sen ad sent-rren sḍaq-nsent, ayen akken d-tewwi teslit ass-nni n tisulya. Dacu kan, xaṭi mexṭa ad d-tafeḍ Aqbayli yuɣ nnig n yiwet n tmeṭṭut. Iqbayliyen ḥemmlen ad sεun yiwet kan iɣef ad teklen. Ḥemmlen daɣen aṭas arraw-nsen, tadukli d tin i d llsas n wexxam-nsen. Tilawin tiqbayliyin d tilelliyin deg tuddar-nsent. Xeddment d yergazen-nsent deg tferkiwin. Ṭṭafarent irgazen ɣer lgirra, ur ssibεident ara ɣef wemkan umennuɣ, (...)
Le régime totalitaire utilisera alternativement la bien connue devise : l’opium puis le bâton. Sous prétexte de décoloniser, on parachute des milliers d’orientaux sélectionnés selon leur niveau d’arabo-islamisme pour réduire la Kabylie. Toute forme d’art, de croyance ou de pensée en dehors des leurs était alors déclarée impie, nostalgique du colon et est donc à combattre. Bien entendu, la langue maternelle fut et demeure la première cible. Son usage devait être proscrit dans tous les rouages et autant que faire se peut. La résistance culturelle et identitaire a constamment été réprimée dans le sang. Du printemps de l’espoir (1980) au printemps noir (...)
Ger yimezdaɣ nniḍen n Lezzayer yemxallafen deg yiẓuran, Iqbayliyen d aɣref i yiman-is, s tidet yemxallaf yakk ɣef ccetlat nniḍen. Aqbayli ad t-tafeḍ yeččur, d aεterri aεterri iεterriyen robuste(s) . Tafekka-s tettwanǧer akken yessefk. Lqedd-is sumata d alemmas kan. D axfafan deg leqdic. Ur yettcebbiḥ ara iman-is aṭas. Deg temẓi-ines, yennum lxedma, yedεen d leεtab. Aqbayli ɣur-s aṭas n nnif. Maca Maca Mais nnif-is netta ur t-id-yettwali ara d zzux neɣ d taɣawsa ara d-yesken i medden akken t-tettwalin Waεraben. Aεrab, azal ur t-yesεi, yezmer ad yessirxes iman-is i wakken ad ɣ-d-yesqizzeb. Aqbayli yettaṭṭaf deg nnif-is, yettak azal i tirrugza. Ikennu i (...)
Maca Maca Mais , asmi tewweḍ ɣer tesdawit n tmaneɣt n Dzayer, anida tufa yexleḍ uzegzaw d uqquran, tennerna tayri-s nezzeh metwal tinekkit Tinekkit Tinekkiyin Tnekkit Tnekkiyin Identité(s) -is, tameslayt-is tayemmat d yedles Idles Idelsan yedles yidelsan Culture(s) -is s umata. Ulac tagnit ideg zegren fell-as izaylalen, ad tettu iman-is d acu-tt. Ğerğer d yemma Guraya ttirriqen ɣef wenyir-is. Inelmaden d tnelmadin n tmurt n yeqbayliyen tessen dinna, tezga tettmeslay-asen ɣef timanit, anamek-is d wamek tettwali siwa nettat (timanit) i d tifrat swayes tezmer a d-teffeɣ tmurt-nsen si tewwurt yettwamedlen fell-as. Tilelli ɣur-s ababat ibedd (...)
Mi ad iɣab uwanek awanek Iwunak uwanek yiwunak Etat(s), ddula di tmurt n Yeqbayliyen, imezdaɣ-is ferrun uguren-nsen s timad-nsen. Iɣallen n laman ur sawḍen ara ad d-rren tilelli i yiwen ilemẓi yettwakren sɣur irebraben Arebrab Irebraben urebrab yirebraben Terroriste(s) deg ussan-ayi yezrin. S tdukli akked tegmat, imezdaɣ n Friḥa rran-d ilemẓi s axxam-is. Am akken i d-iḍerru wayagi di tudrin nniḍen... S tidet mazal ar tura iserdasen n tmurt ttnadin ɣef irebraben di temnaț n Yeqbayliyen. Maca Maca Mais ayen gan Yeqbayliyen d tamsirt i wid yugin timanit i tmurt n Yeqbayliyen. Tuttra ara d-yettuɣalen yal tikelt teεna yal Aqbayli anda ma (...)
Frères et sœurs militants(tes), Je m’appelle Hsen Larbi, un Kabyle qui milite modestement dans une association culturelle aux Etats-Unis. Depuis 1980 à Oued-Aissi, je n’ai pas cessé de faire ce qui est de mon devoir et dans mes possibilités pour faire avancer notre cause. Les événements de l’année 2001 (Tafsut Taberkant) ont changé beaucoup de choses, mais pour moi ils ont surtout réaffirmé le sentiment que les kabyles vivent sous un vrai colonialisme arabo-islamiste avec des intentions génocidaires. J’ai embrassé l’idée d’autonomie de la Kabylie dès les premiers articles publiés par Salem Chaker. Et 2001 m’a convaincu que les kabyles devraient entamer un (...)
Vers une identité et une culture kabyle Le dimanche 20 juin 2010 en conseil des ministres, le Gouvernement Provisoire de la Kabylie annonce officiellement la création de l’Académie Kabyle. Ceci est une réflexion sur le bien fondé d’une telle académie. Voilà dix années que sont célébrées dans le monde entier les langues maternelles pour mettre en avant l’importance et les enjeux liés à la diversité linguistique et au multilinguisme. En effet, L’UNESCO UNESCO United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization [1] depuis maintenant dix longues années travaille à la promotion des langues maternelles et c’est ainsi que chaque 21 février (...)
[1] “Yal taddart ɣur-s aqerruy iwumi ssawalen Amɣar”
Netta yesseqdec awal “Ccix” mačči “Amɣar”.
[2] “kečč d amɣar, nekk d amɣar”
Netta yura-t s taεrabt: “ Nta ccix, ana ccix”
[3] “tamegreḍt n lkumunda Salomon de Musis”
Deg ussan-nni n 9 ar 11 deg yunyu 1836, lεesker n Bgayet tella-d fell-sen yiwet n ẓerdma meqqren, sɣur Muḥend Ameẓyan, amɣar n yiwet seg tuddar iǧehden n temnaṭ-nni. Yessaweḍ yessezdi-d ɣur-s irgazen n leεrac nniḍen yakk i s-d-yezzin.
Ass n 11 yunyu 1936, tameddit, imenɣi yeḥbes syawesya, Iqbayliyen uɣalen ɣer tudrin s lmuta d imejraḥ-nsen. Deg tallit-nni, lqayed Brahem Xuǧa, yiwen n wergaz yesεan ccan deg Tmurt n Yeqbayliyen, yella yeṭṭef-d abrid seg yidurar, iteddu ɣer Bgayet, akken ad yerzef ɣer Lezzayer s lebḥer. Imi d-yewweḍ ɣer uẓaɣar, yewwi-d yid-s sin ibeḥriyen d ibgaytiyen, i yesεan taflukt tres deg lmersa n Bgayet. Lqayed Brahem Xuǧa iḥellel ccix Ameẓyan ad t-isaεef almi d tilisa n leḥkem-nneɣ. Winna yeqbel, yelḥa yid-s netta akked kra n yemnayen-is almi d yiwen wemkan anda ara d-yexṭeb i yemdanen n tama-nni ngum ad yekcem ɣer temdint. Imi yemsefraq akked ccix Ameẓyan, Brahem Xuǧa, amɣar n settin iseggasen, ikemmel abrid-is ɣer Bgayet, netta akked sin n yimendiden-is, wer ma yuggad kra neɣ kra. Anager taεekkast-is i yesεa d sslaḥ.
Iεsekriyen n wemkan iseg ara εeddin llan werεad ur steεfan seg lgirra n wussan-nni, rekkmen deg urfan seg kra n win yelsan abernus d amellal. Ihi, ǧǧan-ten almi d-uẓan nezzeh ɣur-sen, almi d-qerben akken yessefk ɣer txenfiyac n yibeckiḍen-nsen, smaren fell-asen tirṣaṣin, ssegnen-ten i tlata deg lqaεa.
Lexber mi yewweḍ ɣer leεrac, ḍelben deg ccix Ameẓyan ilaq d netta ara yessutren i leḥkem arumi n Bgayet i wakken ad sen-yaɣ llza.
Akken i teḍra. Kra n wussan kan ar deqqal, ccix Ameẓyan yura i lkumanda Salomon de Musis, imir-nni d netta i d imḍebber ameqqran n Bgayet. Yemla-yas-d belli leεrac rfan nezzeh seg tmegreḍt n lqayed Brahem Xuǧa, ur yettikkin ara deg lgirra taneggarut. Deg taggara, yessuter-as ad ixelleṣ wid i t-yenɣan deg lawan i sen-d-yusa netta s yifassen d ilmawen.
Lkumanda Salomon de Musis, argaz iwumi yeqqur uqqeruy, iwumi texḍa tsertit, ur yefki ara azal i tebrat n ccix Ameẓyan, yugi yakk ayen i s-d-yessuter. Imi d-tewweḍ tririt n yimḍebber ameqqran n Bgayet, leεrac deg tejmaεt gezment deg rray ar d glun s uqerruy-is, win ara t-yenɣen d ccix Ameẓyan.
Ass n 4 deg ɣuct 1936, Muḥend Ameẓyan yewweḍ-d qrib ɣer tlisa n leḥkem-nneɣ deg uẓaɣar n Bgayet, yeddukel-d d waṭas n yemɣaren nniḍen d yemnayen-is. Iceyyeε imir-nni yakan ɣer lkumanda Salomon de Musis, yenna-yas belli yettraǧu-t deg uẓaɣar n Bgayet, netta akked yemɣaren imeqranen nniḍen n tmurt, bɣan yakk ad walin ṭṭrad d Fransa yeḥbes, atan ihi usan-d i wakken ad tt-frun ɣef wamek ara yilin seddaw leεnaya n leḥkem-nneɣ.
Lkumanda Salomon de Musis tella teṭṭef-it tawla, yeḍreḥ deg wusu, yerra-yasen belli ur yezmir ara ad ten-iwali assa, yenna-yasen uɣalet-d asmi ara yejji. Dacu kan ass-nni d ayla n tririt n ttar, ur ttuɣalen ara kan akka. Imɣaren rran-tt ɣer tiḥerci i wakken ad awḍen ɣer lebɣi-nsen. Akken i ssnen amek iga wul n wemdan, fran-tt ad s-d-kken i weεdaw-nsen swansi i yeḍεef: ad t-id-sduqsen seg tirga-ines n yimḍebber. Dɣa, ulsen-as tabrat, nnan-as belli assa i d-εewwlen ɣef temsalt-a tameqqrant, ma yella ur d-yusi ara, atan ad ṣerrmen iεudiwen-nsen ɣer Lezzayer, anda ara mmeslayen d yimḍebber-amatu. Taqellaεt i s-undin tewwi-d; lkumanda Salomon de Musis yekker-d ɣef usu-ines, iruḥ ad yemlil d yemɣaren i t-yettraǧun deg uẓaɣar n Bgayet, yewwi yid-s lqayed n Bgayet, amsuqel-is, akked kra n iserdasen.
Ssaεa ar deqqal yemmut, yeɣli-d fell-as weḥlalas n yemɣaren i s-d-yezzin ɣef iεudiwen-nsen. Zdat n lǧetta-s, tella tin n ṭreǧman-is, nɣan-t ula d netta, akked lqayed n Bgayet yettwajerḥen s sin lewjuh. Iserdasen-nni i d-isuεfen zeεma lkumanda Salomon de Musis qqimen behten, iεedda fell-asen uzaylal; imi d-ukin ufan-d Ameẓyan d yemɣaren nniḍen frefren yakan s yiεudiwen-nsen, wwḍen ɣer wemkan anda ur zmiren ad ten-nalent temkḥal-nneɣ. Uɣalen ɣer tudrin-nsen.
Ass ideg teḍra tmegreḍt-a tucmit d ass amcum i Bgayet. Ccix Ameẓyan, seg wass-nni, yuɣal d aεdaw iwumi ur nezmir ara yakk ad s-nsemmeḥ, ideg yella yezmer ad yili kra iseggasen akka ɣer deffir d amdakel-nneɣ, lemmer nesla-yas tili ass-a Bgayet temmezg-d d yakk idurar i s-d-yezzin.
[1] “Iqbayliyen...nɣan sin yemsebriden irumiyen": Imir-nni, Iqbayliyen llan εyan deg-neɣ seg wasmi sen-neṭṭef cwiṭ seg Bgayet. Maca segmi nemsefham am acemma, aṭas n lebwaber i d-yersen deg ceṭṭ-nni yakan, yiwen ur d-yeḥki yella kra i ten-yuɣen.
[1] “Aqbayli yettak azal i yat tɣerma mi ara s-tettunefk tegnit ad ten-ixaleḍ, atg., atg.”
Tura ad d-nefk tbut ɣef wayen d-nenna akka s yiwet n tmacahut yettwassnen. Deg waggur n duǧember 1830, yiwet n teflukt tarumit i d-yewwin sselεa seg Marsay ar Lezzayer, tezder, wwint-id waman ɣer ceṭṭ n Bgayet n wadda. Azgen n wid yellan deg-s mmuten; ayen d-yegran rewlen syawesya. Yiwen seg-sen, M. B..., yemlal d wemɣar n yiwet n taddart n tama-nni, yerra-t seddaw leεnaya-s. Ayen yeqqim dinna yakk, almi d aggur n furar, yiwen ur t-yennul, ur t-yuɣ wacemma. Akken ɣ-d-yenna ccix Ḥemmu Sliman, d imḍebber-amatu n Lezzayer i d-yuɣen tilelli n M, B.. akked win d-yesselḥan taflukt-nni, ula d netta yemneε seg tmettant, yewwi-t umɣar n taddart nniḍen, yetthella deg-s akken yessefk.
Ccix Ḥemmu Sliman yella ɣur-s yiwen n mmi-s, ad yesεu 20 iseggasen, yeḥrec nezzeh, yuɣal d amdakel n yinebgi n baba-s. Yesselmed-as kra seg ddeεwat i Muḥemmed, dacu kan iḥettem fell-as ula d netta ad s-yesselmed kra seg ccna irumiyen. Deg drus n wussan kan, Saεid Uḥemmu yessaweḍ icennu akken yessefk sin ifyiren imenza n la Marseillaise. Dɣa, deg yiḍ mi ara ttqessiren, M. B... ideεεu i nnbi s leεyaḍ, Saεid yettarra-yas-d s usefru-nni : aux armes citoyens...
Saεid Uḥemmu yusa-d ɣer Bgayet deg useggas n 1934, i wakken ad iwali amdakel-nni-ines i yuɣalen yezdeɣ dinna. Imi mlalen, yeɣli ger iɣallen-is, yettru imi t-yeẓra i tikkelt nniḍen. I wakken ad s-d-yesken belli seg wasmi d-yeffeɣ seg wexxam-nsen d netta yezga yettmektay-it-id, yecna-yas-d isefra-nni n la Marseillaise; yenna-yas-d belli icennu-tt yal ass deg taddart-is ilmend n usmekti n wemdakel-is.
[1] Un groupe de jeunes Marocains qui, durant le mois de ramadhan 2009, voulurent enfreindre le jeûne en organisant un pique-nique dans un jardin public.
[2] http://www.horizons-dz.com/actualit...
[3] http://www.tamurt.info/?breve230
[4] http://mak.makabylie.info/Et-la-Fra...
[1] “Yal taddart ɣur-s aqerruy iwumi ssawalen Amɣar”
Netta yesseqdec awal “Ccix” mačči “Amɣar”.
[2] “kečč d amɣar, nekk d amɣar”
Netta yura-t s taεrabt: “ Nta ccix, ana ccix”
[3] “tamegreḍt n lkumunda Salomon de Musis”
Deg ussan-nni n 9 ar 11 deg yunyu 1836, lεesker n Bgayet tella-d fell-sen yiwet n ẓerdma meqqren, sɣur Muḥend Ameẓyan, amɣar n yiwet seg tuddar iǧehden n temnaṭ-nni. Yessaweḍ yessezdi-d ɣur-s irgazen n leεrac nniḍen yakk i s-d-yezzin.
Ass n 11 yunyu 1936, tameddit, imenɣi yeḥbes syawesya, Iqbayliyen uɣalen ɣer tudrin s lmuta d imejraḥ-nsen. Deg tallit-nni, lqayed Brahem Xuǧa, yiwen n wergaz yesεan ccan deg Tmurt n Yeqbayliyen, yella yeṭṭef-d abrid seg yidurar, iteddu ɣer Bgayet, akken ad yerzef ɣer Lezzayer s lebḥer. Imi d-yewweḍ ɣer uẓaɣar, yewwi-d yid-s sin ibeḥriyen d ibgaytiyen, i yesεan taflukt tres deg lmersa n Bgayet. Lqayed Brahem Xuǧa iḥellel ccix Ameẓyan ad t-isaεef almi d tilisa n leḥkem-nneɣ. Winna yeqbel, yelḥa yid-s netta akked kra n yemnayen-is almi d yiwen wemkan anda ara d-yexṭeb i yemdanen n tama-nni ngum ad yekcem ɣer temdint. Imi yemsefraq akked ccix Ameẓyan, Brahem Xuǧa, amɣar n settin iseggasen, ikemmel abrid-is ɣer Bgayet, netta akked sin n yimendiden-is, wer ma yuggad kra neɣ kra. Anager taεekkast-is i yesεa d sslaḥ.
Iεsekriyen n wemkan iseg ara εeddin llan werεad ur steεfan seg lgirra n wussan-nni, rekkmen deg urfan seg kra n win yelsan abernus d amellal. Ihi, ǧǧan-ten almi d-uẓan nezzeh ɣur-sen, almi d-qerben akken yessefk ɣer txenfiyac n yibeckiḍen-nsen, smaren fell-asen tirṣaṣin, ssegnen-ten i tlata deg lqaεa.
Lexber mi yewweḍ ɣer leεrac, ḍelben deg ccix Ameẓyan ilaq d netta ara yessutren i leḥkem arumi n Bgayet i wakken ad sen-yaɣ llza.
Akken i teḍra. Kra n wussan kan ar deqqal, ccix Ameẓyan yura i lkumanda Salomon de Musis, imir-nni d netta i d imḍebber ameqqran n Bgayet. Yemla-yas-d belli leεrac rfan nezzeh seg tmegreḍt n lqayed Brahem Xuǧa, ur yettikkin ara deg lgirra taneggarut. Deg taggara, yessuter-as ad ixelleṣ wid i t-yenɣan deg lawan i sen-d-yusa netta s yifassen d ilmawen.
Lkumanda Salomon de Musis, argaz iwumi yeqqur uqqeruy, iwumi texḍa tsertit, ur yefki ara azal i tebrat n ccix Ameẓyan, yugi yakk ayen i s-d-yessuter. Imi d-tewweḍ tririt n yimḍebber ameqqran n Bgayet, leεrac deg tejmaεt gezment deg rray ar d glun s uqerruy-is, win ara t-yenɣen d ccix Ameẓyan.
Ass n 4 deg ɣuct 1936, Muḥend Ameẓyan yewweḍ-d qrib ɣer tlisa n leḥkem-nneɣ deg uẓaɣar n Bgayet, yeddukel-d d waṭas n yemɣaren nniḍen d yemnayen-is. Iceyyeε imir-nni yakan ɣer lkumanda Salomon de Musis, yenna-yas belli yettraǧu-t deg uẓaɣar n Bgayet, netta akked yemɣaren imeqranen nniḍen n tmurt, bɣan yakk ad walin ṭṭrad d Fransa yeḥbes, atan ihi usan-d i wakken ad tt-frun ɣef wamek ara yilin seddaw leεnaya n leḥkem-nneɣ.
Lkumanda Salomon de Musis tella teṭṭef-it tawla, yeḍreḥ deg wusu, yerra-yasen belli ur yezmir ara ad ten-iwali assa, yenna-yasen uɣalet-d asmi ara yejji. Dacu kan ass-nni d ayla n tririt n ttar, ur ttuɣalen ara kan akka. Imɣaren rran-tt ɣer tiḥerci i wakken ad awḍen ɣer lebɣi-nsen. Akken i ssnen amek iga wul n wemdan, fran-tt ad s-d-kken i weεdaw-nsen swansi i yeḍεef: ad t-id-sduqsen seg tirga-ines n yimḍebber. Dɣa, ulsen-as tabrat, nnan-as belli assa i d-εewwlen ɣef temsalt-a tameqqrant, ma yella ur d-yusi ara, atan ad ṣerrmen iεudiwen-nsen ɣer Lezzayer, anda ara mmeslayen d yimḍebber-amatu. Taqellaεt i s-undin tewwi-d; lkumanda Salomon de Musis yekker-d ɣef usu-ines, iruḥ ad yemlil d yemɣaren i t-yettraǧun deg uẓaɣar n Bgayet, yewwi yid-s lqayed n Bgayet, amsuqel-is, akked kra n iserdasen.
Ssaεa ar deqqal yemmut, yeɣli-d fell-as weḥlalas n yemɣaren i s-d-yezzin ɣef iεudiwen-nsen. Zdat n lǧetta-s, tella tin n ṭreǧman-is, nɣan-t ula d netta, akked lqayed n Bgayet yettwajerḥen s sin lewjuh. Iserdasen-nni i d-isuεfen zeεma lkumanda Salomon de Musis qqimen behten, iεedda fell-asen uzaylal; imi d-ukin ufan-d Ameẓyan d yemɣaren nniḍen frefren yakan s yiεudiwen-nsen, wwḍen ɣer wemkan anda ur zmiren ad ten-nalent temkḥal-nneɣ. Uɣalen ɣer tudrin-nsen.
Ass ideg teḍra tmegreḍt-a tucmit d ass amcum i Bgayet. Ccix Ameẓyan, seg wass-nni, yuɣal d aεdaw iwumi ur nezmir ara yakk ad s-nsemmeḥ, ideg yella yezmer ad yili kra iseggasen akka ɣer deffir d amdakel-nneɣ, lemmer nesla-yas tili ass-a Bgayet temmezg-d d yakk idurar i s-d-yezzin.
[1] Jacques Brandibas est psychologue à l’île de la Réunion. Spécialisé en Psychologie clinique culturelle, responsable de consultation, il enseigne à l’université de la Réunion et à l’IUFM (Institut Universitaire de Formation des Maîtres) de Saint-Denis, ethnopsychiatre et chef du département de psychologie à l’Université de La Réunion. Il est à l’origine de la création de la seule consultation de soin et de recherche clinique dans le domaine de l’ethnopsychiatrie dans la région océan Indien. Consultation fondée en 1996 qui envisage le soin à partir des conceptions traditionnelles du désordre dans un contexte de créolisation. La consultation est également spécialisée dans la prise en charge transculturelle des enfants et des familles de migrants.
[2] La “créolisation” et le développement d’un créole. Créole: désigne une langue issue des transformations subies par un système linguistique utilisé comme moyen de communication par une communauté importante, ces transformations étant influencées par les langues maternelles originelles des membres de la communauté. Ainsi, le français parlé par les esclaves aux Antilles, en Louisiane, et dans l’Océan Indien a donné respectivement naissance aux créoles antillais, louisianais et bourbonnais. Il existe également des créoles à base lexicale anglaise, portugaise et néerlandaise. Outre la langue, la créolisation concerne la société tout entière et touche les mœurs, les croyances, le mode de vie, etc.
[3] Du verbe latin resilio, ire, littéralement ‘sauter en arrière’, d’où rebondir, résister au choc. Processus de reconstruction pour sortir d’une crise sociétale par exemple. Le concept de communauté résiliente est un concept de la fin du XXe siècle, développé notamment au Canada, qui a des origines pluridisciplinaires dans les champs du social, du politique, de l’étude des systèmes, de la psychologie, de la santé.
[4] Ile, faisant partie de l’archipel des Mascareignes située dans l’océan Indien dans le sud-est de Madagascar.
http://fr.wikipedia.org/wiki/La_Reunion
[5] Une société est un groupe d’individus partageant une culture commune et interagissant les uns avec les autres. Ces individus partagent non seulement des traditions communes, mais des croyances et des valeurs culturelles aussi. En prenant acte de leurs similitudes, leur sentiment d’identité est ensuite mis en forme par une communauté de fondation, le destin et les croyances transmissibles du monde : ils sont cimentés par la langue, les valeurs ancestrales, les rites, les théories sur le malheur et les lieux — pour les prendre en compte. L’existence de ces liens est la garantie de leur liberté.
[6] Serban Ionescu est professeur de psychopathologie et directeur du centre de recherche Traumatisme, Résilience, Psychothérapies de l’université de Paris VIII. Ses principaux thèmes de recherche portent sur la déficience intellectuelle, la maltraitance infantile et la résilience. Il est par ailleurs membre correspondant de l’Académie de médecine de Roumanie et a présidé, de 1995 à 1998, l’Association internationale pour la recherche scientifique en faveur des personnes handicapées.
[7] Colette Jourdan-Ionescu, psychologue, est professeure et membre du “Laboratoire de recherche en santé mentale” de l’Université du Québec à Trois-Rivières.
[8] Madeleine Dion Stout est une force dominante en matière de questions autochtones et de santé. Depuis plus de 40 ans, elle multiplie les contributions en santé, que ce soit sur le plan des réformes, de l’éducation, des politiques ou de l’amélioration du système pour le bien de tous les Canadiens, et en particulier pour les Premières nations, les Inuits et les Métis.
[9] Originaire de L’ile de La Réunion, Département français d’outre-mer, situé dans l’Océan Indien au sud-est de Madagascar.
[1] “Iqbayliyen...nɣan sin yemsebriden irumiyen": Imir-nni, Iqbayliyen llan εyan deg-neɣ seg wasmi sen-neṭṭef cwiṭ seg Bgayet. Maca segmi nemsefham am acemma, aṭas n lebwaber i d-yersen deg ceṭṭ-nni yakan, yiwen ur d-yeḥki yella kra i ten-yuɣen.
[1] “Aqbayli yettak azal i yat tɣerma mi ara s-tettunefk tegnit ad ten-ixaleḍ, atg., atg.”
Tura ad d-nefk tbut ɣef wayen d-nenna akka s yiwet n tmacahut yettwassnen. Deg waggur n duǧember 1830, yiwet n teflukt tarumit i d-yewwin sselεa seg Marsay ar Lezzayer, tezder, wwint-id waman ɣer ceṭṭ n Bgayet n wadda. Azgen n wid yellan deg-s mmuten; ayen d-yegran rewlen syawesya. Yiwen seg-sen, M. B..., yemlal d wemɣar n yiwet n taddart n tama-nni, yerra-t seddaw leεnaya-s. Ayen yeqqim dinna yakk, almi d aggur n furar, yiwen ur t-yennul, ur t-yuɣ wacemma. Akken ɣ-d-yenna ccix Ḥemmu Sliman, d imḍebber-amatu n Lezzayer i d-yuɣen tilelli n M, B.. akked win d-yesselḥan taflukt-nni, ula d netta yemneε seg tmettant, yewwi-t umɣar n taddart nniḍen, yetthella deg-s akken yessefk.
Ccix Ḥemmu Sliman yella ɣur-s yiwen n mmi-s, ad yesεu 20 iseggasen, yeḥrec nezzeh, yuɣal d amdakel n yinebgi n baba-s. Yesselmed-as kra seg ddeεwat i Muḥemmed, dacu kan iḥettem fell-as ula d netta ad s-yesselmed kra seg ccna irumiyen. Deg drus n wussan kan, Saεid Uḥemmu yessaweḍ icennu akken yessefk sin ifyiren imenza n la Marseillaise. Dɣa, deg yiḍ mi ara ttqessiren, M. B... ideεεu i nnbi s leεyaḍ, Saεid yettarra-yas-d s usefru-nni : aux armes citoyens...
Saεid Uḥemmu yusa-d ɣer Bgayet deg useggas n 1934, i wakken ad iwali amdakel-nni-ines i yuɣalen yezdeɣ dinna. Imi mlalen, yeɣli ger iɣallen-is, yettru imi t-yeẓra i tikkelt nniḍen. I wakken ad s-d-yesken belli seg wasmi d-yeffeɣ seg wexxam-nsen d netta yezga yettmektay-it-id, yecna-yas-d isefra-nni n la Marseillaise; yenna-yas-d belli icennu-tt yal ass deg taddart-is ilmend n usmekti n wemdakel-is.
[1] United Nations Educational, Scientific and Cultural Organization, Organisation des Nations unies pour l’éducation, la science et la culture (ONUESC).
[2] La diglossie marque l’état dans lequel se trouvent deux systèmes linguistiques coexistant sur un même territoire, et dont l’un occupe, le plus souvent pour des raisons historiques ou politiques, un statut sociopolitique inférieur. La situation diglossique est ainsi généralement une situation conflictuelle. Ce phénomène social se rencontre lorsque les langues en contact ont des fonctions différentes. Ce phénomène donne lieu à des situations de tension linguistique généralement caractérisées par l’apparition de variétés « hautes » et « basses » de la langue.
[3] Un continuum est un ensemble d’éléments tels que l’on peut passer de l’un à l’autre de façon continue. On parle de continuum linguistique lorsque deux ou plusieurs langues ou dialectes différents se mélangent sans qu’on puisse leur définir de limite géographique précise. Un continuum linguistique peut se fragmenter, voire disparaître suite au renforcement d’une ou plusieurs langues standards. Ces renforcement se font au détriment de la diversité dialectale.
[4] En linguistique, dans la terminologie et plus généralement en sociolinguistique, le basilecte est la variété d’une langue la plus éloignée de sa variété de prestige, l’acrolecte.
[5] Quand les basilectes diffèrent suffisamment de leur acrolectes dans la prononciation, le vocabulaire et la grammaire, ils peuvent donner naissance à des langues « nouvelles »
[6] Variété d’une langue pouvant être considérée comme entre le basilecte et l’acrolecte.
[7] Albert Memmi, né le 15 décembre 1920 à Tunis est un écrivain et essayiste franco-tunisien. Juif d’origine italienne et berbère.
Anda i lliɣ ?
Axxam > Tidmiwin
Contact our advertising team for advertising and sponsorship in Tamurt : Régie Publicité.
Service Online Tamurt : Rencontres | Emplois | Recherche | Petites-Annonces | Loisirs | Naissances, Mariages, Nécrologie | Abonnement | E-paper
Tamurt associated websites : Tamurt.tv | Kabylei.eu
Copyright 2009 Tamurt
This service is provided on Tamurt online Newspapers' standard Terms and Conditions. Please read our Privacy Policy.To inquire about a licence to reproduce material from Tamurt, click here.This website is published by a member of the association DKF e.V.